L'última innovació ha sigut aquest invent, realitzat per un conjunt de científics del Massachussetts Institute Technology (MIT) d'EEUU, en el qual les cèl·lules poden carregar-se amb un tipus de "motxilla" que transportaria el farmac fins al punt exacte on l'organisme el necessite.
Aquestes "motxilles microscòpiques" van carregades magnèticament de tal manera que els seus moviments poden ser dirigits per imans. Gràcies a això, els permet dur un equipatge de medicaments fins a una part molt concreta de l'organisme.
("El camp magnètic generat pels imans fa possible dirigir-les a un punt concret")
Algunes de les seues funcions poden ser diagnosticar tumors i, fins i tot, dur als agents de la quimioteràpia a qualsevol cèl·lula afectada pel càncer, sense tindre que intervenir en tot el cos ( això reduiria l'efecte negatiu que provoca aquest mètode sobre les persones ).
En la revista 'Nano Letters' podem apreciar com, Michael Rubner ( director del MIT ) y el seu equip, van treballar amb cèl·lules immunes B i T, limfòcits que poden dirigirse a diversos teixits del cos (incloent, per supost, parts afectades per tumors o infeccions):
"La idea era utilitzar les cèl·lules com a vectors per a dur les medicines i perturbar-les lo menys possible. Els limfòcits van exactament als llocs amb càncers o inflamacions" Van senyalar tots junts.
I tornant a la motxilla, a aquesta la podem dividir en tres capes:
En la primera, hi ha un polímer el qual s'adherix a la cèl·lula; La capa del mig té la carga útil ; i per últim, la superior, també de polímer, serveix de envoltori.
Variant algunes constants, com ara la temperatura, es consegueix que aquestes cél·lules floten alrededor amb la seua nova càrrega.
Finalment, els investigadors van comprovar que les cèl·lules T, amb el seu equipatge, podien realitzar les seues funcions normals, per lo tant, no afectaria negativament a l'organisme.
Però també van concluir que els polímers podien ser tòxics per a les cèl·lules, i per això, afirmen que es possible millorar-los per a abolir el seu efecte. Fins i tot es plantegen que aquestos siguen útils per tal de fabricar teixits al laboratori!
En la meua opinió, si tot això ajuda a curar cèl·lules danyades per tumors o inflamacions, com havia dit anteriorment, crec que serem molt afortunats de poder contar que ens hem curat d'un tumor amb un medicament, i que per a aquest procés, no hem passat per quimioteràpia.
Ací s'explica que tracta la quimioteràpia.
Noticia publicada el 13 de Novembre, a EL MUNDO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada